Els Castellers de Vilafranca venim ja de fa dies amb la 5ena marxa posada i sense fre. Descarreguem tot allò que ens proposem, tot allò que ens passa pel cap, i quan cal ho fem com avui, amb una dosi d’èpica al segon intent.

Des de la represa dels assaigs després del viatge a Menorca s’ha anat treballant una estructura que aquest any no s’ha vist tant a les places, la del tres amb l’agulla. Enguany si no recordo malament només n’havíem fet un. Aquest va ser a la Selva del Camp a meitats de Juliol. Va ser el 3d8a més matiner de la història, mogut i treballat fins que el pilar va quedar lliure. Des d’aleshores i a mesura que avançava l’estiu i s’accentuaven els assaigs de cara la Festa Major el castell es va anar deixant i deixant en un segon terme.

No obstant, hi hem tornat, i no hi hem tornat amb el de vuit, sinó directament amb el de nou, i és que els Castellers de Vilafranca estem imparables.

Hem arrencat l’actuació amb un 4d9f alleugerit de pes pels pisos superiors pensant en un possible 4d9net. El 4d9f ha pujat pensant amb la segona ronda, però s’ha carregat i descarregat sense problemes i és el 4d9f número 150 de la colla.

A continuació es començava a muntar el peu del primer Gamma Extra de La Mercè, tots ben apretats  i col·locats, la pressió característica al pit dels castells amb l’agulla, les crosses del folre que es col·loquen, laterals…canvis i més canvis dels peus del folre fins a trobar la posició còmode i abans no ens havíem donat compte començaven a sonar gralles. El castell estava preciós, això anava manant el nostre Cap de Colla. A baix això ens anava donant confiança i nervi, les sensacions eren bones i de sobte deixen de sonar gralles. El pilar s’havia trencat i de la quinta del pilar en amunt s’havien aferrat a les espatlles dels quarts del castell. El castell es desmuntava davant la incertesa de si hi tornaríem o no.

Va que hi tornem, això només ho podem fer nosaltres! El castell torna a tirar amunt i aquest cop si, aquest cop es descarrega! S’ha fet justícia! (o Justina!!! Perquè l’Abel altre cop no hi era xd!) Càntics i crits de Vilafranca, una altre Plaça tornava a ser nostre!!!
En tercera ronda s’apostava finalment per la Td9fm enlloc de per la Td8neta i després de desmuntar un peu, el segon ha anat amunt, malgrat ha sigut una torre treballada a nivell de folre i manilles, ens anotàvem la sisena Td9fm de la temporada, que es diu ràpid, però ja en són 6!

I per arrodonir aquesta magnífica actuació altre cop l’espadat de vuit, una actuació amb 3 Gamma Extra, la millor actuació mai feta a Barcelona, i un camí que continua sense treva i que aixeca i aixeca la moral i, que potser ens esperona encara més per la setmana que ve tornar-nos a enfrontar altre cop amb el quatre de nou, aquest cop sense folre.

Visca els Castellers de Vilafranca!

És diumenge. Ahir vaig sortir i no em volia llevar amb el so del despertador. Dorms tranquil·la, et vas despertant a poc a poc: primer un ull; el tanques; ara l’altre.

Uns minuts d’un cantó a l’altre del llit fins que et decideixes a sortir. Mires l’hora, quarts de dotze. Avui és la diada del primer diumenge de festes de Santa Tecla, però jo no estic a Tarragona. Avui viure la meva primera diada diferent, molts quilòmetres em separen de la Plaça de la Font. Leuven és una ciutat maravellosa, però no té castells. Per sort avui el 3alacarta dóna la diada en directe. Sé que durant la setmana –setmana de retorn als assaig després de Festa Major- s’ha treballat fort i l’objectiu d’avui és la td8, la nostra td8 que només nosaltres hem pogut descarregar en tres ocasions, la primera fora de la Plaça Més Castellera. Segueixo la diada per internet, comentant la jugada amb la meva germana, que està a l’altra banda de l’oceà. L’actuació segueix el seu curs, 3, 4. Això pinta bé. És el moment de la torre. Per un instant em teletransporto a la plaça, puc percebre el silenci majestuós, la plaça atenta, com els segons i els minuts s’allarguen en el temps. El Lluís pregunta al Tonet com ho veu. “Amunt!”. La torre es carrega i la plaça esclata. S’ha descarregat, per tercera vegada a la història s’ha descarregat i aquesta vegada fora de Vilafranca. Hi penso: només fa dues setmanes i mitja la vam fer per Sant Ramon a la Més Típica i no fa ni un any es creia que mai es veuria descarregada. Però l’ambició d’una gran colla, l’autosuperació, el voler anar més, ser el teu propi rival, l’exigència, el compromís, la unitat i, sobretot, el treball assaig rera assaig, fa que RES sigui impossible. I com ha succeït amb la torre, alguna dia succeirà amb altres castells –tots sabem quins-. Ara recordo com va sorgir el lema per la campanya del passat Tots Sants “No descartis res”, i la veritat, no ho vam fer i vam entrar a la història castellera. Seguim sense descartar res!

Diré la veritat, quan vaig decidir marxar d’Erasmus el primer que se’m va passar pel cap va ser que havia de deixar la colla per uns mesos. L’expriència s’ho val, i tant que s’ho val, però no negaré que en alguns moments voldries ser allà. Les noves eines de la xarxa em permeten seguir la colla, els assaigs, què es prepara; però les sensacions que et corren per la sang sota d’un castell només es poden viure allà, allà sota, en silenci i concentració.

Amb les maletes apunt i un assaig per fer, demà i demà passat marxem cap a l’Índia. Moltes ganes d’anar a fer castells allà, de veure les seves construccions, mirar com s’aguanten allà dalt, assajar, fer una mica de turisme i si hi ha temps de fer una mica de festeta, tot evitant no agafar cap diarrea, la màlaria, el dengue o acabar així.